Mitjans

Tòpics periodístics

La gent de Rue89 s'ho passa bé aquest estiu. Cada dia dediquen algun article a riure's de la premsa d'agost, mancada d'actualitat i d'idees... Ahir, per exemple, van lliurar el "premi" anual al mitjà de comunicació francòfon que recorre a més tòpics periodístics. Enguany ha estat el diari Corse-Matin:

En el rànquing de clixés més gastats dels mitjans en francès del 2010 hi ha frases com "la cerise sur le gâteau", "le vent en poupe", "l'ironie de l'histoire"... Per quan un rànquing dels mitjans catalanòfons?

Premsa "estrangera"

Ara fa un moment, amb un te a la mà, he fet una pausa laboral i m'he entretingut mirant què en deia, la premsa madrilenya, de la derrota d'ahir del Reial Madrid al camp de l'Alcorcón. I, com molt de tant en tant sol passar en els mitjans esportius espanyols, m'he endut una agradable sorpresa en descobrir, a la notícia titulada El bochorno blanco fue portada en todo el mundo...

...que Sport i El Mundo Deportivo són, amb molt bon criteri, premsa estrangera:

Un exemple més d'independentisme invers.

Un zulu d'ETA?

La notícia, us ho dic, m'ha sorprès. Quan em pensava que ETA ja estava del tot a les acaballes, m'assabento gràcies a l'ACN que no sols no passa per un mal moment, sinó que recluta membres fins i tot a l'Àfrica!

Si llegiu la notícia de cap a peus, es veu que aquest membre del poble zulu era ja vellot i que amagava explosius dins seu.

L'illa de Gibraltar

Per primera vegada, diuen, avui un ministre espanyol trepitjarà Gibraltar. Els mitjans de casa, aleshores, en parlen tots, del penyal. I alguns confonen "territori aïllat" amb "illa":


[ampliació]

Porta oberta o porta tancada?

Dilluns vaig repassar la premsa i em vaig trobar aquest magnífic espectacle:

Heu de tenir en compte que tant l'Avui com La Vanguardia formen part del Grup Godó.

Lens

En una època en què el fotoperiodisme viu una profunda crisi, derivada de l'enfonsament del model de premsa tradicional, és agradable veure que The New York Times hi dedica un bloc.

A Lens es destaca cada dia un fotoreportatge lligat a l'actualitat mundial.

Dia d'enganar

L'1 d'abril, cal anar amb compte a l'hora de llegir les notícies dels mitjans anglsaxons i francesos. És el dia dels innocents, en aquestes cultures (April Fools o Poisson d'Avril), i se'n colen unes quantes... Una de les bones, per mi, va ser la del diari The Guardian, que va anunciar que després de 188 anys de tinta, es passava a editar a Twitter.

A Libération han fet una completa llista de les brometes d'ahir. També se n'esmenten moltes en aquesta web especial.

Per cert, a Menorca també se celebra aquesta festa, herència de les tres dominacions britàniques de l'illa, al segle XVIII. I és sobretot el diari Última Hora el que s'hi suma entusiàsticament. Enguany, amb una autopista submarina entre Menorca i Mallorca...

Ep! No és una brometa de l'1 d'abril el naixement de la Dora! ;)

Les manis contra el G-20

Hi ha moltíssims motius per protestar aquesta setmana a Londres, on té lloc la cimera dels països del G-20 per tractar de la crisi financera mundial. Per això el diari The Guardian, en una nova mostra d'enginy, s'ha empescat un infogràfic que aplega tots els col·lectius que protestaran segons quatre eixos: sistema-antisistema i ordre-desordre.

Una vegada situats ideològicament, també podem mirar el mapa interactiu de les protestes i la secció de preguntes i respostes al voltant del G-20.

"Christian Science Monitor": adéu al paper

Alguns històrics diaris nord-americans ja ho havien anunciat al 2008: enguany més d'un desapareixerà en paper i es concentrarà en la versió en línia. Després d'un parell d'anuncis menors, avui arriba el torn d'un dels diaris importants, no en nombre d'exemplars venuts sinó per influència. La centenària capçalera de Boston Christian Science Monitor publica avui la darrera edició diària en paper (que podeu descarregar gratuïtament en pdf).

A partir de demà només es publicarà virtualment, tot i que també hi haurà una edició setmanal en paper.

El diari de diumenge

Molts lectors del diari The New York Times comenten que un dels rituals que més plaer els genera és desplegar l'immens diari de diumenge a la taula mentre esmorzen. Els editors hi han rumiat i han mirat de traslladar aquesta experiència als bits. A l'aplicació que s'han empescat encara li falta nom, però la idea ja es pot intuir aquí: