warning: Creating default object from empty value in /home/marti/public_html/elbloc/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 34.

Vídeos

Wikileaks?

Que de què va tot això de Wikileaks? No us hi aclariu gaire? Si disposeu de quaranta minutets, aquí teniu un intent prou bo de respondre l'embolic:

"I'm Here"

Spike Jonze és un dels noms del cinema que segueixo, que em criden l'atenció. És autor de videoclips preciosos i de films deliciosos. I, també, d'aquest tan bonic com trist curtmetratge, I'm Here:

[segona part i tercera]

Reactable Sound System

Sí, amics i amigues: aquest interminable cap de setmana m'he encallat, en el sentit positiu, amb el Reactable. I, més específicament, amb la versió mòbil d'aquest cridaner instrument.

Si dissabte el vaig veure en acció a Sant Andreu de Palomar (Palomarès) en la primera sincronització pública de dos Reactable Mobile (tot és explicat en aquest apunt, gent!), avui al vespre m'he arribat fins a la nova FNAC de la Maquinista per veure en rigorós (i quasi solitari!) directe el primer grup que incorpora un Reactable amb iPad: el Reactable Sound System.

Starring: Martin le Freak Selector:

PS: gràcies, Josep, per l'avís de l'actuació d'avui!

Música des del balcó

Me'n vaig assabentar sols vint-i-quatre hores abans, de l'existència del Balconitis... prou marge per poder assistir, avui al vespre, a aquest Festival de Músiques des d'un Balcó que es fa, des de 2008, per la festa major de Sant Andreu de Palomar (espot promocional).

Allà era a les 17.30 per gaudir d'un vespre musical, més que original, amb ingredients ben variats: del so de la txalaparta al del Reactable. Aquí en teniu un tastet:

PS: no me n'he pogut estar i ja tinc a l'iPhone el Reactable Mobile... me'n sortiré?!

Sorpresa "monumental"

L'altre dia, "gràcies" a una piulada a Twitter que feia, em vaig equivocar de sentit a l'hora d'agafar el metro i vaig anar a petar a la parada de la Monumental sense voler. Però allà m'esperava una sorpresa... en forma d'anunci:

Eufòria i benestar

Eufòria i benestar són les dues paraules que millor defineixen córrer la primera mitja marató i acabar-la sense morir en l'intent! Experiència inoblidable al costat d'una excel·lent companyia: en Toni, en Dani i el trio de cheerleaders! :)

L'arribada:

El temps i el recorregut finals:

I el truc del dia: tiretes als mugrons!

Elko, Nevada

Fa just dos anys vaig anar a una sessió matinal del cinema Alexandra de Barcelona per veure, pràcticament sol, El somni, un documental que seguia el pastor Joan Martí, "Pipa", en la seva última transhumància d'ovelles de l'Empordà al Ripollès.

Coses de l'atzar, més o menys per la mateixa data he tornat a l'Alexandra per fer-hi una matinal. A més de l'agradabilíssima sorpresa de comprovar que amb el preu de l'entrada s'inclou l'esmorzar a l'acollidor bar del cinema, el documental que hi he anat a veure, Amerikanuak, segueix els passos dels últims pastors d'ovelles bascos als estats nord-americans de Nevada i Idaho. Concretament, se centra a parlar i sobretot escoltar els records d'un grup de vells pastors bascos del municipi d'Elko, a Nevada, un dels centres neuràlgics de la important emigració basca cap als EUA el segle passat (juntament amb Boise).

La paraula "tristesa" surt moltes vegades de la seva boca, quan rememoren recolzats al taulell del bar Star la duresa de passar llargues temporades sols (un any i tot) enmig de deserts nevats, amb l'única companyia de milers d'ovelles, un gos i un parell de cavalls. Però no sols hi ha tristesa, al magnífic documental de Berde Produkzioak: també hi ha companyonia, xarxa social (de debò!) i molta passió per les petites coses de la vida.

Homenatge a Pino Piras

Els músics algueresos Claudio Gabriel Sanna i Claudia Cabruzza van presentar divendres a l'Espai Mallorca de Barcelona un disc, documental i llibre dedicat al repertori del popular cantant Pino Piras (1941-1989), "Un home del país. Cançons i records de Pino Piras".

Actualització 1: en Pere Mayans també era a l'acte i tenia més ganes d'explicar-lo que no jo... :)

Actualització 2: i en Xavier Brotons, que va introduir magistralment la figura de Pino Piras, ha penjat la magnífica ponència (completa!) al seu bloc. Gràcies!

Capicúa

Un dels curts més fascinants que he vist mai. De Roger Villarroya:

Videopoema

Quan he llegit avui a Boing Boing la paraula video poem, la veritat és que em costava imaginar-me tant de què parlaven com quan el cap de setmana vaig saber que es poden fer microrelats matemàtics. Però veient els videopoemes d'Everynone, m'ha quedat tan clar el concepte com la bellesa que conté: