warning: Creating default object from empty value in /home/marti/public_html/elbloc/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 34.

Mites

Pilar de cinc aixecat per sota

A l'última Trobada de Muixerangues d'Algemesí hem pogut veure una meravella com aquesta:

Gran Nova Muixeranga!

Fernando de la Torre

En Fernando de la Torre, expulsat del seu país pel franquisme, no es va oblidar mai de la república i dels seus defensors a Anglaterra.

Ara ens toca a nosaltres mantenir a la memòria el seu exemple.

Adéu Blai

Gràcies per tot, Blaiet.

Le Corbusier

Suposo que devia tenir-ne alguna idea prèvia, de Le Corbusier, perquè si no fos així, no m'hauria fixat potser cap a la darreria dels anys 1990 en aquella làpida colorista al petit i bufó cementiri de Ròcabruna, damunt de Mònegue.


[Cementiri de Ròcabruna]

Amb la Mediterrània a l'horitzó, Le Corbusier i la seva dona reposen en el que, des d'aleshores, he considerat la tomba més bella de totes.

I des d'aleshores, també, el seu nom m'ha recordat sempre més aquella austera i preciosa làpida, balcó de la Mediterrània. La làpida d'un arquitecte genial, d'un Picasso de l'urbanisme, que va assessorar Josep Lluís Sert i el GATCPAC en el sorprenent "pla Macià" de Barcelona (1933); que va aixecar la nova capital del Panjab, Chandigarh (1951), i que va col·laborar, amb Oscar Niemeyer i alguns més, en l'edifici de les Nacions Unides a Nova York.


[A l'esquerra, Chandigarh; a la dreta, el "pla Macià"]

Flos Mariae

És un dels fenòmens més esborronadors (també hi podeu llegir esgarrifosos) que m'han arribat últimament: Flos Mariae.

)

¡Está pasando! n'explica tots els detalls i n'ofereix "all the best"...

El carter sempre truca dues vegades

Com ja vaig deixar constància al bloc, el 6 de desembre de 2011 el bo d'en J. em va confessar que feia temps que es trobava cartes pels llocs i me'n va regalar una. Des d'aleshores en vaig trobar moltes, jo també. Però de sobte, van desaparèixer del mapa.

L'altre dia, per mitjà de l'A., en J. em va fer arribar això:

I ja hi tornem a ser!


[Montjuïc]


[Bastió del Migdia]

:)

Roger

Resta en pau, geni.

Galícia, sempre per davant

De la creativa i plujosa Galícia, fantàstica iniciativa: Por el gallego, yo me corto la polla

Ya está bien, decimos muchos, ya está bien y va siendo hora de tomar cartas en el asunto, sin políticos esquiroles ni mentirosos revolucionarios que no hacen nada más que liar la marrana hasta que los vientos suenan al favor de sus intereses. Ya está bien. Estamos hartos y lo vamos a decir bien alto: Ya está bien!

Somos un grupo de gallegos independientes, gente de bien o eso pensamos, que hemos vivido y hemos luchado durante toda nuestra vida, en la medida de nuestras posibilidades, por un mundo mejor. Somos un grupo de gallegos que amamos Galicia, de todo corazón, pero no por ello nos consideramos más o menos gallegos que nadie. No estamos dispuestos a consentir que nadie nos vaya a sacar el carné de galleguidad sólo por el hecho de que hablen gallego o voten a tal o a cual partido radical. Lo diremos bien alto para que se nos escuche donde se nos tenga que escuchar, por mucho que nos silencie la mullida moqueta de los despachos oficiales o el frío desprecio de los que se declaran antisistema. Ante unos y otros: NEGAMOS LA MAYOR.

Ha llegado el momento de dar un paso al frente. Las manifestaciones, las cadenas humanas, las sentadas, los manifiestos y recogidas de firmas ya no nos dicen nada. El siglo XX ha periclitado. Queremos ir más allá de lo que nadie haya ido hasta ahora, y explorar la parte oriental más reprimida de nuestra psique.

Los que aquí nos hemos juntado, porque amamos la lengua gallega y la sentimos profundamente, aunque muchos de nosotros no la hablemos, hemos decidido cortarnos nuestras pollas por el gallego.

Sí, lo que habéis oído: NOS CORTAMOS NUESTRAS POLLAS POR EL GALLEGO

Así pues, soñando despierto con una gran cadena de pollas cortadas que sirva de acicate para airear las vergüenzas e hipocresías de esta sociedad sin valores, apelamos a la sociedad gallega (mayores de edad) a que dé un paso al frente y se sume a nuestra campaña.

Bertsolari Txapelketa Nagusia 2013

El somni, a quatre passos i divuit segons

Sona el seu nom, amplificat pels altaveus;
ressona el seu cognom, onejant pel pavelló.

S’aixeca de la cadira, al fons de l’escenari, i deixa la solitud.
L’escena davant seu? La multitud!

Milers de persones el miren: silenci respectuós.
Dins seu quin respecte!, aquell públic silenciós.

I un pensament, quasi lament:
“Com pot ser que passin tan de pressa,
els quatre llargs anys des de l’última txapelketa?”

Un pas, dos passos… al tercer, dubta:
en cal un altre, per ser al centre de l’atenció;
un de més, per ser el centre de la tensió.

Cal reprimir-la com sigui, aquesta tensió;
que no es desbordi, ara no!

Tanca els ulls, un segon, i pensa en pedres ancestrals, en roures monumentals.
I, per assegurar, visualitza també acers industrials. I oceans abissals.

Ja és el focus central.

Un focus i un micro deuen neguitejar.
No res comparat amb els 26.000 ulls esbatanats
i el mateix nombre d’orelles, obertes de bat a bat,
que té ara mateix davant del nas.

Un segon, dos segons, tres segons… al desè, li sembla que ja ho té:
les mans, enclaustrades a les butxaques, en surten enlluernades
per avançar, endavant, cap al peu del micròfon.

S’hi acosten esporuguides, com pensant que s’hi enramparan.
Hi contacten sense cap descàrrega
i el cos, tranquil·litzat, les segueix més confiat.

Ja és al mig de l’escenari, capcot, palplantat.

El silenci és espès, com l’ambient.
Només gosa trencar-lo un nen:
és l’Aran, de tant en tant, com provant la seva veu en formació.

Contenció multitudinària de la respiració.
Màxima concentració per a la inspiració.
Ara sols se sent l’esbufec de l’aspirant a campió.

I, de cop, alça el cap.

Sembla que obri la boca, en fa tota la sensació!
Però calla i engoleix la veu: encara pensa la cançó…

Un segon, dos segons… al tercer, l’aire li infla els pulmons.
Ara sí que arrenca el vers, en zortziko major,
el que avui serà el més gran, d’entre els vuit cantadors.

Bertsolari Txapelketa Nagusia 2013

El retrat "vivent" de Mandela

Aquest vídeo proposa d'entrar directament en la vida de Nelson Mandela. Concretament, a un minut de la seva respiració, de la seva pau, de la seva tranquil·litat, de la seva serenor... de la seva integritat humana: