warning: Creating default object from empty value in /home/marti/public_html/elbloc/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 34.

Conflictes

Ni "House of Cards", ni "Borgen" ni hòsties: procés català

Brutal el primer paràgraf de l'article del Financial Times sobre la investidura de Carles Puigdemont:

Del pla Ibarretxe a la consulta de Mas

Avui, escoltant les paraules d'Alicia Sánchez-Camarga ('El procés independentista s'ha acabat"), m'ha vingut al cap l'anomenat pla Ibarretxe, tombat ara fa poc més de deu anys al parlament espanyol també "per imperatiu legal i constitucional".

I aleshores m'he fixat en els resultats electorals al País Basc, després de la "derrota" del pla cosobiranista de l'expresident basc.

Del 2005 al 2012 es pot comprovar fàcilment qui hi perd més, elecció a elecció. I tot plegat, amb il·legalitzacions de partits independentistes i l'engarjolament d'un dirigent polític que, després de cinc anys a la presó, no en surt bàsicament pel terror que sent Madrid del revulsiu que pot generar en una societat tipa d'un govern espanyol que també ha perdut, els darrers deu anys, el gran espantall del "terrorisme".

Aquesta és la situació al País Basc una dècada després del fallit pla sobiranista impulsat, específicament, per un dirigent concret i un partit concret.

Calculeu quina pot ser la situació a Catalunya una dècada després de "la fi" pronosticada pel PP d'un procés independentista empès, principalment, per la societat civil.

"Asier ETA biok", el conflicte basc explicat amb el cor a la mà

Com a bon fan que en sóc, ahir vaig trobar una altra bona excusa per anar al cinema Zumzeig d'Hostafrancs: Asier ETA biok.

La sorpresa ha estat majúscula: el documental signat per l'actor Aitor Merino i centrat en la seva relació personal amb Asier Aranguren acaba essent un dels millors relats que he vist sobre el conflicte basc dels últims anys, explicat des dels sentiments i les entranyes.

Si "Asier ETA biok" ja és de deu, la realitat encara realça més el documental: el protagonista, l'Asier, després d'un any i mig empresonat per insubmís fa temps i de vuit anys més de reclusió a París per militància a ETA, no va poder assistir a l'estrena... perquè l'han tornat a empresonar fa poc acusat de pertànyer a la xarxa d'interlocutors del Col·lectiu de Presoners d'ETA (EPPK) per avançar en l'estratègia de desarmament. Un colofó extra del film i una mostra més dels interessos reals del govern espanyol.

Galícia, sempre per davant

De la creativa i plujosa Galícia, fantàstica iniciativa: Por el gallego, yo me corto la polla

Ya está bien, decimos muchos, ya está bien y va siendo hora de tomar cartas en el asunto, sin políticos esquiroles ni mentirosos revolucionarios que no hacen nada más que liar la marrana hasta que los vientos suenan al favor de sus intereses. Ya está bien. Estamos hartos y lo vamos a decir bien alto: Ya está bien!

Somos un grupo de gallegos independientes, gente de bien o eso pensamos, que hemos vivido y hemos luchado durante toda nuestra vida, en la medida de nuestras posibilidades, por un mundo mejor. Somos un grupo de gallegos que amamos Galicia, de todo corazón, pero no por ello nos consideramos más o menos gallegos que nadie. No estamos dispuestos a consentir que nadie nos vaya a sacar el carné de galleguidad sólo por el hecho de que hablen gallego o voten a tal o a cual partido radical. Lo diremos bien alto para que se nos escuche donde se nos tenga que escuchar, por mucho que nos silencie la mullida moqueta de los despachos oficiales o el frío desprecio de los que se declaran antisistema. Ante unos y otros: NEGAMOS LA MAYOR.

Ha llegado el momento de dar un paso al frente. Las manifestaciones, las cadenas humanas, las sentadas, los manifiestos y recogidas de firmas ya no nos dicen nada. El siglo XX ha periclitado. Queremos ir más allá de lo que nadie haya ido hasta ahora, y explorar la parte oriental más reprimida de nuestra psique.

Los que aquí nos hemos juntado, porque amamos la lengua gallega y la sentimos profundamente, aunque muchos de nosotros no la hablemos, hemos decidido cortarnos nuestras pollas por el gallego.

Sí, lo que habéis oído: NOS CORTAMOS NUESTRAS POLLAS POR EL GALLEGO

Así pues, soñando despierto con una gran cadena de pollas cortadas que sirva de acicate para airear las vergüenzas e hipocresías de esta sociedad sin valores, apelamos a la sociedad gallega (mayores de edad) a que dé un paso al frente y se sume a nuestra campaña.

Sud-àfrica

La mort de Nelson Mandela ha tornat a situar Sud-àfrica en boca i pantalla de tothom. I de tot el que m'ha passat pel davant, em quedo amb el fantàstic reportatge d'Eve Fairbanks, que jo he llegit en versió francesa a Slate: Comment une université qui avait aboli la ségrégation l'a remise en place.

El punt de partida (i final) són les fotos de classe de la Universitat de l'Estat Lliure, a Bloemfontein, del 1990 fins ara.

Vint anys sense El Patrón

El 2 de desembre de 1993, ara fa vint anys, la policia va matar a trets Pablo Escobar a Medellín.

És temps, doncs, de fer memòria a través d'alguns vincles i fets curiosos d'un personatge controvertit, assassí i benefactor alhora:

· BBC: vídeo sobre els "guanys que genera" encara ara Pablo Escobar a Medellín, on es fan rutes turístiques pels llocs lligats a la seva vida i on hi ha, fins i tot, un barri que porta el seu nom.

· BBC: entrevista amb Pablo Escobar, inèdita.

· Article que explica quan Felipe González convidava Pablo Escobar...

· Avui, curiosament, és el Dia Internacional de la Llengua Èuscara, una jornada de celebració de la diàspora basca a la qual s'hauria pogut afegir Pablo Escobar, fill d'Abel de Jesús Escobar Echeverri i Hermilda Gaviría Berrío (tres cognoms, de quatre, d'origen basc).

La internacional "empastissadora"

El festival The Influencers ha estat aquesta setmana una bona influència. L'he consumit amb grans dosis (gairebé he assistit a totes les sessions) i n'he gaudit molt, de les propostes que s'hi han presentat: tant les que coneixia com les que no. De les primeres, la més esperada (juntament amb la gent de Voina) era la presentació a Barcelona de la mítica Biotic Baking Brigade (BBB). Un dels seus membres, acompanyat d'un representant dels Tegen Autoritaire Anti Revolutionaire Types (TAART) dels Països Baixos, va explicar les beceroles del moviment "empastissador", que armat de pastissos de nata i crema ha empastifat des de fa dècades la cara de batlles, predicadors homòfobs, economistes neoliberals, monarques, periodistes conservadors, presidents de companyies i polítics de tota mena una mica pertot.

Van parlar de Noël Godin, un dels pares fundadors o inspiradors de la "internacional pastissera", d'accions sonades de tots els temps, de manuals com "Pie any means necessary"... I de les raons per les quals van apostar pel pastís com a millor arma: amb una bona empastifada, van assegurar, no hi ha resposta possible del destinatari, queda del tot indefens. Quan es fa bé l'acció, d'una banda ridiculitzes i humilies l'objectiu i, d'una altra, generes simpatia per l'"entartista". És una acció, doncs, quasi rodona. I amb ben pocs judicis i empresonaments, val a dir, perquè l'humiliat no sol voler tornar a reviure la humiliació davant d'un jutge.

Els dos "empastissadors" van oferir-nos, també, les tres (+ dues) regles d'or del "pieing":

1. Mai no s'han de llançar els pastissos de lluny, sinó de ben prop, perquè se solen desintegrar en l'aire.

2. Mai no s'ha de patir per l'escapada, per la sortida després de l'acció: l'objectiu ho és tot.

3. Sempre s'ha d'atacar amb pastissos de bona qualitat, millor casolans o d'una pastisseria local.

4. És molt important, en general, actuar ben vestit (i afaitat, en el cas dels homes).

5. I una bona maleta hi ajuda, per amagar els pastissos o els ingredients.

Ocupem internet!

Els indignats ja no cal que sortim al carrer: n'hi ha prou de tenir connexió a internet per a ocupar qualsevol pàgina amb l'eina Occupying the Internet:

Occupy Wall Street? Occupy George!

Amb el lema "Because money knowledge is power", un grup d'indignats nord-americans ha decidit estendre el moviment Occupy Wall Street per mitjà d'un dels canals de comunicació (i simbòlics) més potents: els bitllets de dòlar (o George).

Occupy George imprimeix de manera seriada als bitllets infografies i gràfics amb dades i informació sobre l'enorme disparitat econòmica que hi ha als EUA entre la gent més rica i la gent més pobra.

Tahrir? Islàndia!

He tingut una mica de temps avui a migdia per passar, finalment, per l'acampada de la plaça de Catalunya, aquesta setmana rebatejada com la plaça de Tahrir barcelonina.

Com molt bé diu la pancarta clavada al bell mig de la plaça dels coloms, em quedo amb la idea d'Islàndia i la seva "(r)evolució quotidiana".