No em cansaré de repetir-ho: les energies renovables no són cosa d'un futur més o menys proper. Les energies renovables són aquí, són present, i cada dia més. Avui ho demostra clarament el diari Público, que també m'ha fet feliç amb aquesta altra notícia. Però bé, tornem al tema: en un article sobre el cost de producció de llum a l'estat, a l'edició en paper es complementa amb un gràfic molt interessant. S'hi exposa, esquemàticament, l'aportació i el cost de cada tecnologia utilitzada actualment per a produir energia. I els resultats (amb dades del 2009) canten per si sols:

-Gas natural: 29% de l'energia total a partir de les centrals de cicle combinat, amb un cost de 59 euros per megawatt/hora.
-Nuclears: 19%, amb un cost de 40 euros el megawatt/hora (totalment irreal, perquè no s'hi compta què costa després tractar els residus durant centenars d'any).
-Eòlica: 14%, amb 82 euros de cost (en aquest elevat preu, en canvi, no s'hi resta l'enorme estalvi d'emissions de CO2 que comporten els molinets).
-Carbó: 12%, a 56 euros.
-Hidràulica: 9%, a 50 euros.
-Solar: 3%, amb un cost encara massa alt, per sobre dels 100 euros.
-Fueloil: 1%, i 85 euros de cost.
-Biomassa: menys de l'1% (el 2008), i 110 euros de cost.

Que les renovables no garanteixen una producció contínua a causa de la dependència de la meteorologia? Evidentment, però queda clar que la nuclear, amb les xifres actuals, ja no és el pes pesant (i sagrat!) que tenia abans.

I ja sé que em faig pesat, però la web de Red Eléctrica Española té una magnífica pàgina per anar canviant mentalitats: la de la demanda real d'energia a l'estat, per tipus.

Les famoses màquines de cafè Nespresso han representat, per a molta gent, un pas endavant a l'hora de prendre cafè a casa: per la varietat i intensitat d'aromes, per la cremositat que s'aconsegueix... Ho dic per experiència.

Però també dic per experiència que tenir una Nespresso m'ha generat alguns dubtes i contradiccions. El preu de la màquina i de les dosis en podria ser un, com també les crides llançades des de la dècada de 1970 a boicotar Nestlé per la seva política d'introduir substitutoris de la llet materna al mercat, especialment en països en procés de desenvolupament. Amb tot, el gran inconvenient del fenomen Nespresso era la impossibilitat de reciclar les càpsules individuals de cafè, tot i les quantitats que se'n consumeixen. I en aquest cas dic "era" perquè, com es pot llegir a l'Ecodiari, la gent de Nestlé s'ha posat per fi les piles i ha engegat un programa de recollida als seus centres de venda al públic i a Media Markt. Un programa que també té en compte la qualitat del cafè. Pas a pas...

D'Aplec del Caragol, només n'hi ha un: el de Lleida. Però de caragolades populars, n¡'hi ha unes quantes, algunes de les qual tan originals com la que es fa avui a Centelles (Osona).

Un dels programes que més m'agraden de la BBC és From Our Own Correspondent, en què els corresponsals de la ràdio pública britànica escampats pel món expliquen situacions i esdeveniments viscuts en primera persona.

Aquesta setmana m'ha sorprès escoltar que una d'aquestes corresponsals s'ha aturat en un llogaret perdut del Pirineu nord-català per observar com són les relacions entre les persones que hi viuen i què fan el dia a dia, mentre el món s'espanta amb la crisi.

L'Alliance for Climate Protection, una de les moltes iniciatives secundades pel polític nord-americà Al Gore en la lluita contra el canvi climàtic, s'ha afegit a la proposta d'un nou nom de domini a internet:

El .eco "will be established for individuals to express their support for environmental causes, for companies to promote their environmental initiatives, and for environmental organizations to maintain their websites in a namespace that is more relevant to their core missions. By charter, a majority of the profits of the .eco initiative will be distributed to support environmental causes."