La Serra me'l va deixar l'altre dia, quan la vaig visitar a casa seva. Me'l recomanava insistentment, perquè deia que tenia passatges formidables. I jo, el que em digui ella (especialment en el terreny literari), m'ho crec a ulls clucs. Així que, després de la visita, em vaig endur cap a casa Arrels nòmades, de Pius Alibek. Són una mica més de tres-centes pàgines, que he devorat esgarrapant temps del meu dia a dia.

Diu l'editorial: "'Arrels nòmades' és el relat d’una vida a l’Irac. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals. Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l’encís d’Orient es respiri familiar a aquesta riba." Hi coincideixo plenament i només hi puc afegir una cosa: gràcies, Pius. Gràcies per compartir-nos tan generosament tot allò que t'ha marcat a la vida, que t'ha fet créixer, i per transmetre-ho de manera tan planerament especial.
Si el llegiu, us recomano vivament de veure, posteriorment, aquesta llarga entrevista que li van fer a VilaWeb.