blog de carabassa

PP a P9

Soroll Local em va fer un immens favor ahir: va portar els Pesta Porcina (PP) fins al Poblenou (P9). Ja no hi havia excusa. Cap a la sala Q-Tres faltava gent!

Van obrir la llauna els So Cruel, sense baterista ni cantant:

Els següents a pujar a l'escenari van ser Avgrunn, molinets i cabretes per antonomàsia:

I, finalment, la Unió de Pagesos Assassins (UPA) al complet i amb el seu tupa-tupa oink-oink de set vetes:

Fira Blavil

De la Fira Blavil de Granollers, me n'enduc grans emocions i rialles, infinitat d'imatges gravades a la retina, una insuperable Tómbola...

...un porrompompero a so de gralla:

...i una tonada que no para de ressonar al meu cap:

Tòpics periodístics

La gent de Rue89 s'ho passa bé aquest estiu. Cada dia dediquen algun article a riure's de la premsa d'agost, mancada d'actualitat i d'idees... Ahir, per exemple, van lliurar el "premi" anual al mitjà de comunicació francòfon que recorre a més tòpics periodístics. Enguany ha estat el diari Corse-Matin:

En el rànquing de clixés més gastats dels mitjans en francès del 2010 hi ha frases com "la cerise sur le gâteau", "le vent en poupe", "l'ironie de l'histoire"... Per quan un rànquing dels mitjans catalanòfons?

Gràcies, Pius

La Serra me'l va deixar l'altre dia, quan la vaig visitar a casa seva. Me'l recomanava insistentment, perquè deia que tenia passatges formidables. I jo, el que em digui ella (especialment en el terreny literari), m'ho crec a ulls clucs. Així que, després de la visita, em vaig endur cap a casa Arrels nòmades, de Pius Alibek. Són una mica més de tres-centes pàgines, que he devorat esgarrapant temps del meu dia a dia.

Diu l'editorial: "'Arrels nòmades' és el relat d’una vida a l’Irac. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals. Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l’encís d’Orient es respiri familiar a aquesta riba." Hi coincideixo plenament i només hi puc afegir una cosa: gràcies, Pius. Gràcies per compartir-nos tan generosament tot allò que t'ha marcat a la vida, que t'ha fet créixer, i per transmetre-ho de manera tan planerament especial.

Si el llegiu, us recomano vivament de veure, posteriorment, aquesta llarga entrevista que li van fer a VilaWeb.

Paul Yarrow

Fa setmanes que a la Gran Bretanya es preguntaven qui era el personatge que, de tant en tant però periòdicament, apareixia rere els presentadors en connexions televisives en directe al carrer.

Finalment, s'ha descobert qui és: Paul Yarrow, de 38 anys, és un assistent social que amb les seves aparicions sorpresa a la tele volia fer alguna cosa pels obesos: "Hi ha massa gent 'bonica i perfecta' a la televisió".

La CORI camina cap al parlament

Després d'un primer anunci amb la boca petita, sembla que la CORI de Reus comença a plantejar-se "seriosament" de presentar-se a les eleccions al parlament català de la tardor vinent. Com no podia ésser d'una altra manera, per elaborar les llistes han decidit fer un concurs. Com explica l'Ariel Santamaria, tothom qui vulgui entrar a les seves llistes ha de fer un vídeo propagandístic. Si se n'acaben rebent molts, els simpatitzants de la CORI podran votar els millors, i els seus autors passaran a engrossir les llistes electorals.

El primer vídeo que han rebut, Corizbul·là (que s'ha penjat a l'anomenat Càsting), ja apunta grandíssimes maneres!

Plegador de samarretes

Amb la quantitat de samarretes que tinc a casa, no descarto dedicar una tarda a construir-me un plegador com aquest!

Friqui

Avui m'he guanyat a pols l'apel·latiu de friqui: fins i tot m'ho deien (a mi i a un centenar de friquis més) pel carrer. Però ja el tinc...

Missatges inquietants

Els Trons al Prat

Concert dels Trons a la platja del Prat de Llobregat, el 9 de juliol de 2010: