El bloc carabassa

Feia dos o tres anys que en tenia constància, però mai no l'enganxava. Parlo de la festa més curiosa i amagada en el calendari del Poblenou, el Sant Pollastre. Cada any, quan em venia al cap d'estar alerta per la celebració, resulta que ja havia passat, sense adonar-me'n. Per fi, i amb tan sols mitja hora d'antelació, ahir vaig poder enxampar la colla de diables del Poblenou en plena celebració del Sant Pollastre, "una tradició posthistòrica amb un bagatge postpopular que no admet institucionalismes artificials", com la defineix en Llapispanc, el pregoner d'enguany oficial.

En paraules seves, és "la celebració d’una llegenda inventada que pretén ser popular, amb vuit anys de recorregut, que es manté fidel a la seva filosofia: celebrar una festa bandarra quatre dissabtes després de la Pasqua. Aquesta altertradició diu que l’antiga barriada de pescadors del Taulat se salvà gràcies a un pollastre que amb el seu quiquiriquic rescatà la població d’un incendi".

Va començar, com mana la tradició, a les vuit del vespre davant la Licorera del carrer de Taulat i, després del cant del "Guaguancó del pollastre", en cercavila es va arribar a l'epicentre de la festa, la plaça marinera de Prim, on en Llapispanc va pronunciar un "pregó mentider".

També hi van actuar els diables, els tres carros de supermercat engalanats van disputar una cursa i tothom va sopar un mar i muntanya poblenoví: graellada de sardines i pollastre.

La nit es va tancar amb la lluna més superplena de l'any.

Setmana atapeïda d'activitat cultural, entre dues calçotades:

11 d'abril: estrena del documental 72 horas, sobre l'autonomia obrera a Barcelona durant les dècades de 1960 i 1970.

12 d'abril: estrena del documental The Human Tower, sobre la tradició de construccions humanes a Catalunya (castellers) i a l'Índia (govindes).

13 d'abril: sessió de flashback hardcore amb el bo de l'A al Play Fast or Don't Fest de Roquetes.

La contestació contra el règim putinista rus ja fa un cert temps que ha agafat un camí força punki, en tots els sentits del terme. Col·lectius artístics polititzats com Voina i Pussy Riot han engegat una estratègia de denúncia i atac dels símbols de l'estat rus per demostrar, amb la reacció desmesurada de les autoritats, els excessos del poder i la manca d'algunes llibertats bàsiques a la Rússia de Putin. Entre les moltes accions que han dut a terme aquests col·lectius, us en destaco dues amb alguns trets en comú.

Concert en un judici a Voina:

Concert de Pussy Riot en una església de Moscou:

Per aquesta acció, dues membres del col·lectiu poden ser condemnades a duríssimes penes de presó.

La setmana passada, com marca la tradició, vaig pujar a Perpinyà per veure el primer partit a casa de la temporada dels Catalans Dragons. I, quasi com marca la tradició cada vegada que hi pujo aquests últims anys, semblava que els Catalans perdrien. Però no va ser així, perquè després d'una francament dolenta primera meitat, a la segona es van posar les piles (de quina manera!) i van acabar capgirant el marcador i imposant-se per 28-20 als Tigres de Castleford.

El primer partit, a domicili, ja l'havien guanyat còmodament. I ahir, davant l'imponent St Helens, els Catalans van tornar a demostrar que aquesta temporada pot ser important: 32 a 34, i tres victòries en tres partits a la butxaca.

De pell de gallina la brutal remuntada dels Dracs a la segona part, amb cirereta inclosa en forma d'assaig increïble a l'últim minut i transformació impossible de Dureau sense angle. Buf!