el bloc carabassa

Bon viatge i bona sort, Oleguer! A partir d'ara seré una mica més de l'Ajax...

[retall d'un reportatge sobre el jugador català en una revista de futbol britànica, l'estiu de 2007]

Us sona allò dels professors i professores que més us han marcat a la vida? Doncs, en el meu cas, un dels que m'han marcat més, en l'època universitària, és Joan Veny, professor (a l'antiga...) de dialectologia i gramàtica històrica, a qui dec bona part de la passió per la varietat de la llengua i la curiositat per l'etimologia.

Justament avui, 25 d'abril, l'investeixen doctor honoris causa a la Universitat de València. I jo, és clar, me n'alegro molt.

Ací teniu, en pdf, el seu deliciós discurs d'avui, "La varietat valenciana: identitat i projecció exterior", on entre altres coses declara el seu "enamorament per les paraules (filòleg vol dir això: amador de les paraules)" i diu que, si bé no sap si mereix el títol de doctor honoris causa, "potser sí el de doctor laboris causa".

PS: També m'alegra que al seu poble natal, Campos, li hagin dedicat una escola.

Anteriorment ja m'he confessat seguidor incondicional de tres ninotaires actuals: en Juanjo Sáez, en Roger i en Mauro Entrialgo.

Avui vull remarcar que aquest últim dibuixa diàriament una tira còmica a Público: es poden trobar, totes agrupadetes, a Plétora de piñatas.

Sensacionals!

Via Tafanera he llegit que s'ha mort Francesc Roig Toqués, fundador del Museu de Curiositats Marineres de Vilanova i la Geltrú i més conegut com el descobridor de la famosa Carpa Juanita (link caigut?), entrenada per beure amb porró i menjar amb cullera.

Me'n queda el record d'haver vist en acció en Francesc i la Juanita fa un grapat d'anys.

Avui es veu que es jubila, i la casualitat ha fet que justament passés per davant seu.

[imatge ampliada]

Bona sort, Maradona de la Rambla!

...segons l'ex-cap de la màfia, Bernardo Provenzano.

No està gens malament que, per celebrar els 36 del company i coetani AB, ens tornéssim a trobar fotent empentes i aguantant pluja de cossos humans suats al KGB, en un dels concerts que els mítics Subterranean Kids fan des de la tardor passada.

A més de recordar batalletes hardcòriques, el concert ens va servir per comprovar que tot i el pas del temps (i els quilos de més), la tralla de SK es manté intacta... i fins i tot han ampliat repertori amb un tema en català: "Traïció".

I ara, a esperar la tornada als escenaris de l'Odi Social!

En una d'aquelles entrevistes llampec que se solen fer als famosos, en què han de respondre ràpidament una bateria de preguntes, jo només me'n sortiria amb una: quin és el personatge que més admires?

Resposta: Joan Coromines.

La seva ingent tasca filològica sovint ens fa oblidar que al darrere dels volums del "Diccionari etimològic" o de l'"Onomasticon Cataloniae" hi havia una persona... que de tant en tant relliscava a l'hora d'explicar mots impertinents. Un dels casos més comentats i alhora més exemplificadors de la "humanitat" de Coromines és la paraula xiruca, que considerava "mot d'origen incert, si bé se li veu una versemblant etimologia basca":

I això malgrat que a la pàgina sencera que li dedicava al "Diccionari etimològic" també ens comentava, en el seu particularíssim estil, que a Echo, el 1966, "conversant amb un matrimoni basc (donostiarres) opinaren que no és basc".

L'etimologia de xiruca, amb tot, no calia anar a buscar-la al basc, sinó a Tortellà (Garrotxa), on hi havia la fàbrica d'aquest memorable calçat que Coromines no es va cansar mai de portar.

I, per exemple, al llibret del Centre Excursionista de Catalunya corresponent al 26è Campament General de Catalunya, que es va fer el juny de 1976 a Sadernes (Alta Garrotxa)...

...hi hauria pogut trobar la resposta:

Actualització: just mentre escrivia aquestes ratlles s'ha activat la web de la Fundació Pere Coromines, que espero que ompli el buit de la desaparició (inexplicable) de l'efímera pàgina oficial de l'Any Coromines.

Hi ha cosetes que, per molt temps que passi, es guarden en un racó de la memòria i del cor, sense marcir-se: pures i intactes.

Sant Nicolau Pistoler, personatge del mític programa radiofònic Pasta gansa que després va cobrar vida televisiva a l'encara més mític Persones humanes, n'és un excel·lent exponent.

Avui, arran de la insistència del Bert i els friquis que l'envolten, ens hem capbussat a internet a la recerca de Sant Nicolau. I, després del desencís de YouTube, ha arribat una petita alegria:

* El Llibre dels Fets de Sant Nicolau Pistoler, on s'imiten els relats de l'original.

* Sant Nicolau Pistoler, amb tres relats.

* Minut 7.30 d'aquest llarg vídeo.

* i, last but not least:

En veritat us dic... que queda molt per fer i per penjar a internet!

Estic content perquè fa pocs dies, en un capítol de Nip/Tuck, hi va aparèixer l'enyorat Larry Hagman, el mític JR Ewing, per qui per cert no passen els anys!

I estic content perquè per fi algun dels actors i actrius de la més mítica sèrie de la TV, Dallas, és reciclat en una altra sèrie. Estava molt preocupat perquè la majoria de personatges de Southfork Ranch havien desaparegut de les pantalles (petites i grosses): en Bobby, la Pam, la Sue Ellen, en Ray, en Cliff...

Ara, de moment, tenim en Larry Hagman a Nip/Tuck i l'entremaliada Lucy Ewing, de comentarista política al bloc de la Lliga Anticolonial. (Vegeu què diu, per exemple, del salt popular de na Maria de la Pau Janer.)