Stuart Hill, el propietari d'una petita illa situada a l'arxipèlag escocès de les Shetland, va declarar dissabte passat la independència del seu territori, que ha batejat amb el nom de Forvik.
Hill, únic ciutadà del nou estat, vol convertir Forvik en una dependència de la Corona britànica com les illes del canal de la Mànega.
La República Monàstica del Mont Athos, a Grècia, és un territori semiindependent al nord del país governat per l'església ortodoxa des de fa segles.
Un dels aspectes més sorprenents (per dir una paraula) del Mont Athos és que no hi poden entrar des de fa mil anys, sota cap concepte, ni dones ni animals femella. Però resulta que aquesta setmana s'hi han descobert quatre moldaves, arribades amb pastera de Turquia a les platges de la república monàstica quan intentaven entrar sense papers a Grècia.
Havia decidit que ja en tenia prou de bloc per avui, però m'acaben d'arribar avisos d'una notícia que sé que molts de vosaltres esperàveu amb candeletes com jo:
La web oficial del Vaticà, per fi, ja disposa de versió en llatí. Genial, oi?! ;)
Tot i que la Clericus Cup, la Champions del Vaticà, es va estrenar l'any passat, enguany hi torno a fer referència perquè ja té web oficial.
Digna de veure. cal dir-ho?
Gràcies a l'amic EB he descobert que, per fi, l'iPhone arribarà a Catalunya! Però no a tot arreu, sinó només a la Vila de Gràcia, un dels deu països (!) on Vodafone distribuirà ben aviat el mòbil d'Apple segons aquesta notícia d'El País.
Gràcia independent!
Aprofito que és 6 de maig, data en què entren cada any 33 reclutes nous a la Guàrdia Suïssa del Vaticà, per destacar-vos el bloc personal d'en Frédo, guàrdia pontifici.
Els veterans del bloc carabassa ja sabeu que tinc un lligam emocional molt fort amb aquest microexèrcit...
PS: a la cerimònia de jurament d'avui, el comandant Elmar Theodor Mäder ha declarat que mai no s'admetran noies a la Guàrdia Suïssa perquè "la seva presència pot engendrar rivalitats amoroses i problemes disciplinaris entre els reclutes de 20 a 25 anys". Inquietant...
La llarguíssima i disputada cursa electoral entre els dos candidats del Partit Demòcrata a les presidencials nord-americanes del novembre s'atura avui dissabte a Guam, un territori al bell mig del Pacífic de 540 km2 a milers de quilòmetres del continent americà.
Guam manté un lligam particular amb els EUA, però no en forma part. Això sí, el cap de l'estat és el president nord-americà i els 170.000 guamesos poden, per tant, votar-lo. I per això, també, avui els seus habitants voten quatre delegats per a la convenció demòcrata que s'ha de decantar a l'agost entre Hillary Clinton i Barack Obama. La campanya, a Guam, no ha tingut la presència física dels dos candidats, però sí televisiva, amb nombrosos espots de propaganda a les teles locals.
A més de milers de soldats nord-americans, al "lloc on comença el dia als EUA" hi viu la comunitat chamorro, amb la seva curiosa llengua com a tret distintiu principal.
Avui i demà el patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I, que és com si diguéssim una mena de papa de l'església ortodoxa, visita el seu "homòleg" catòlic, Benet XVI, al Vaticà.
[el Vaticà: més imatges]
Els qui seguiu aquest bloc ja sabeu les meves dèries per aquests dos personatges, i molt més especialment pels territoris que governen: el Vaticà, l'últim, i el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, el primer.
[el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble: més imatges]
Però avui vull introduir un tercer element, que va una mica més enllà. A Istanbul, i encoratjada per les autoritats turques, el 1922 es va instituir l'església ortodoxa turca, per fer ombra al Patriarcat Ecumènic, considerat massa grec. Actualment aquest patriarcat autocèfal, només reconegut per Turquia, té la seu al barri de Pera, i els seus seguidors es compten amb un parell de mans. Molt polititzat, no sembla que tingui gaire futur...
Llàstima que quan vaig ser a Istanbul no en coneixia l'existència. Hi haurem de tornar! ;)
Arran d'un article que em va caure a les mans, aquest cap de setmana he dedicat una estona a buscar informació sobre Singapur. No us amoïneu, que avui no us faré cap resum d'aquesta ciutat estat. Però sí que vull compartir dos elements que m'han cridat molt l'atenció de la informació que he remenat.
El primer és la barreja cultural que es concentra en aquest peculiar racó de l'Àsia, traduïda en una llarga llista de festivitats anuals que ja m'agradaria celebrar també aquí oficialment!
I el segon fa referència a la coneguda fal·lera de les autoritats del país a regular-ho tot, inclòs l'l'ús de la bandera nacional fins a l'últim detall.
L'11 de gener de 2002, avui fa sis anys, els EUA es van inventar una justícia paral·lela anomenada Guantanamo.
Coincidint amb la data, l'ACLU no es cansa de denunciar-ho any rere any.
Ep: bon especial de Canal Solidari.
