El govern federal dels EUA és el principal terratinent del país, amb 2,63 milions de quilòmetres quadrats de territori sota les seves mans. Sobretot a l'oest nord-americà:
[imatge ampliada]
No passa cada dia, que una monarquia desaparegui de la faç de la terra. L'Assemblea constituent nepalesa, amb majoria maoista, vota avui la derogació de la monarquia Shah, l'única hindú al món, que ha dirigit el país gairebé 250 anys. El fins avui rei Gyanendra , que ahir va anar-se'n cap a una destinació desconeguda, ja és un ciutadà més.
Més informació a Ekantipur.
Un matí, encara mig adormit, em van començar a venir al cap tot de noms: Moritz, Damm, Singuerlín... Els dos primers corresponen a dues conegudes famílies cerveseres de la ciutat, i el tercer és actualment el nom d'un colorista barri de Santa Coloma de Gramenet.
Però tots tres noms tenen en comú, a més d'estar relacionats amb Barcelona, el fet que fan referència a personatges provinents de la disputada regió d'Alsàcia-Lorena:
* l'alsacià Louis Moritz Trautmann va crear la fàbrica de cerveses Moritz el 1856 a Barcelona;
* el també alsacià August Kuentzmann Damm va fer el mateix el 1876;
* i, segons sembla, Emili Singuerlín va aterrar a l'àrea de Barcelona provinent de la Lorena.
Cíclicament, quan surt el tema de dir-nos als catalans amb el gentilici "polacs", sorgeix una qüestió: d'on ve això?
Al bloc Gazophylacium no n'han tret l'entrellat, però com a mínim han posat damunt la taula la mitja dotzena d'hipòtesis que més circulen. Trieu i remeneu!
VilaWeb TV acaba d'estrenar un canal a YouTube i em ve de conya per recomanar-vos, directament des del bloc, que us mireu aquest vídeo sobre la insòlita aventura del tren Jaume I cap a Alacant, ara fa una setmana:
Algunes de les intervencions em semblen memorables!
En cinema, em pensava que ja ho havia vist gairebé tot. Però m'equivocava: de dos quarts de nou del vespre fins a dos quarts d'onze (tres hores) he estat tancat avui dilluns a l'Institut Francès de Barcelona veient Atanarjuat, un film de director, protagonistes i argument inuits.
Un altre ritme, un altre concepte, un altre espai... un altre tot!
Si la voleu veure, el dimarts 15 la tornen a passar a l'Institut Francès, a partir de les 21.00. Porteu sopar! ;)
Així com sant Patrici és el patró dels irlandesos, sant Andreu dels escocesos i sant Jordi dels anglesos (i catalans), sant David és el patró nacional dels gal·lesos. I alguns ho celebren d'una manera... espectacular!
Avui he fet moltes coses. Massa per recordar-les totes. Sort que almenys d'una n'he pres apunts: la conferència sobre la llengua gitana a Catalunya i al món, que s'ha fet al CCCB.
Hi ha parlat Carlos Muñoz Nieto, un els pocs gitanos de la Península que ha après el romanó internacional. En la seva intervenció ha explicat el procés gradual de decadència del romanó en territori ibèric, des de l'arribada dels gitanos al segle XV fins a l'actualitat. El principal factor pel qual se sospita que a la península Ibèrica aquesta llengua provinent de l'Índia no s'ha conservat és la repressió ferotge, expressada en desenes de pragmàtiques o normes antigitanes des del mateix segle XV. La repressió contra la manera de vestir, els costums i la llengua va arribar a l'extrem de la gran batuda, el 1749, en què en una sola nit es van empresonar de 10.000 a 12.000 gitanos pel simple fet de ser gitanos. La por generada per aquestes mesures, creu Muñoz, explicaria el progressiu abandonament de la llengua, vista pels gitanos com un perill per a la seva integritat física. I és justament el segle XVIII quan es troben els darrers documents escrits del romanó a la península, abans de convertir-se en un conjunt de paraules integrades en les llengües peninsulars (castellà, català, èuscar...).
Després de Carlos Muñoz ha intervingut el professor Ignasi Adiego, que ha centrat la conferència en el caló català, una parla documentada tan sols en tres episodis:
-a la primera meitat del segle XIX, encara amb trets gramaticals propis del romanó;
-a la primera meitat del segle XX, gràcies a les obres literàries de Juli Vallmitjana, basades en el parlar dels gitanos d'Hostafrancs;
-i en els estudis contemporanis del parlar dels gitanos de Perpinyà.
A partir d'aquests tres episodis es pot veure clarament el progressiu pas de la llengua romanó al vocabulari caló.
A través de VilaWeb he descobert que la samarreta de la selecció de futbol tibetana té reminiscències barcelonistes.
Per sort, a l'Aran encara hi neva amb ganes!
