Si en feia de temps que no veia ploure amb ganes! En fa tant, de temps, que avui ja m'he enxampat un parell o tres de vegades caminant d'esma pel passadís cap al menjador, abduït per la cortina sonora de gotes repicant a terra i les fulles agitades pel vent del vell plataner del carrer.

I ja m'hi teniu, dret, recolzat suaument a la finestra i entelant amb la respiració el vidre, admirat per l'espectacle aquàtic de l'exterior... Bé, veig que no sóc l'únic: aquell veí del quart de l'edifici del davant també espia la pluja... i la veïna del segon de la cantonada fins i tot s'ha acostat la cadira prop del balcó.