Sembla que últimament molta gent comença a tenir coll avall que Barack Obama no sols guanyarà les primàries demòcrates als EUA, sinó també la cursa per ocupar la Casa Blanca al novembre.
Sigui com sigui, algunes webs comencen a llançar als quatre vents tot el que (a)portarà Obama des de Washington:
[feu clic a la frase per canviar-la]
Cíclicament, quan surt el tema de dir-nos als catalans amb el gentilici "polacs", sorgeix una qüestió: d'on ve això?
Al bloc Gazophylacium no n'han tret l'entrellat, però com a mínim han posat damunt la taula la mitja dotzena d'hipòtesis que més circulen. Trieu i remeneu!
Aquest dilluns de Pentecosta l'hem aprofitat, sense plantejar-nos-ho, per fer descobertes.
La primera ha estat el restaurant El Jardí Rosa, de l'avinguda Mistral. Xinès xinès!
La segona ha estat la teteria Caj-Chai, en ple Call barceloní, on a més de bons tes hi hem trobat el que a casa ens apassiona més de la gastronomia japonesa: el motxi farcit de nata i maduixes!
I la tercera, del tot insòlita, ha estat descobrir uns magnífics, tranquils i romàntico-decadents jardins al costat mateix de la Rambla. Es diuen Jardins de la Casa Ignacio de Puig i són en un pati interior de l'Hotel Petit Palace del carrer de la Boqueria.
Ah! I us juro que res de tot això ho hem caçat al Time Out!
Si en feia de temps que no veia ploure amb ganes! En fa tant, de temps, que avui ja m'he enxampat un parell o tres de vegades caminant d'esma pel passadís cap al menjador, abduït per la cortina sonora de gotes repicant a terra i les fulles agitades pel vent del vell plataner del carrer.
I ja m'hi teniu, dret, recolzat suaument a la finestra i entelant amb la respiració el vidre, admirat per l'espectacle aquàtic de l'exterior... Bé, veig que no sóc l'únic: aquell veí del quart de l'edifici del davant també espia la pluja... i la veïna del segon de la cantonada fins i tot s'ha acostat la cadira prop del balcó.
Havia decidit que ja en tenia prou de bloc per avui, però m'acaben d'arribar avisos d'una notícia que sé que molts de vosaltres esperàveu amb candeletes com jo:
La web oficial del Vaticà, per fi, ja disposa de versió en llatí. Genial, oi?! ;)
El Banc Central de Zimbabwe ha posat en circulació aquesta setmana un bitllet de 250.000.000 de dòlars del país, que supera els anteriors de 100.000.000 i 50.000.000:
I no és que siguin tots rics (malgrat que n'hi ha): és que la inflació era al febrer del 165.000%.
Tot i que la Clericus Cup, la Champions del Vaticà, es va estrenar l'any passat, enguany hi torno a fer referència perquè ja té web oficial.
Digna de veure. cal dir-ho?
Fa alguns mesos vaig alegrar-me amb un titular que deia que les energies renovables ja superaven habitualment l'energia nuclear.
Ara se'm dibuixa un immens somriure en llegir un altre titular:
Las renovables fueron la principal fuente de electricidad en España en el mes de abril
Per damunt de les nuclears i, també, del carbó i el gas. Imparables... per sort de tots plegats!
Dimecres calia, de totes totes, no ser entre les deu del vespre i mitjanit a casa, per no caure en la temptació de sintonitzar Telecinco...
L'alternativa? Anar a veure El Paño Moruno a la mítica sala Tarantos de la plaça Reial. I l'alternativa es va convertir, des del primer "raca-raca", en la millor opció de la nit.
A un extrem, flamenc del bo; a l'altre extrem, jazz del millor; i al centre, la fusió perfecta!
I, la cirereta de la nit, el sorprenent "sabateig" d'en François.
Recomanat!
